Aquest diumenge vaig anar a l'estadi Centenario a veure el gran derbi uruguaià.
Sempre he cregut que tot el què li fa falta a una lliga de futbol per tenir un gran clàssic són dos equips històricament antagònics, dues aficions (hinchadas) contraries políticament parlant i un gran estadi per enfrontar-les.
El gran clàssic de Montevideo enfrontava els dos eterns rivals del país, Peñarol i Nacional, "los carboneros" i "los bolsos". Clubs amb una llarga història, i triomfs importants com la Copa Libertadores (la Champions llatinoamericana), aconseguida 5 vegades per Peñarol i 3 per Nacional.
El Club Atlético Peñarol, és un club més antic que el nostre Barça, format l'any 1891 per les línies ferroviàries Uruguaianes, i per això el seu curiós color groc i negre. Tot i que no està escrit enlloc, tothom coincideix bastant a dir que és seguit amb moltes més ocasions per les classes populars i per la gent més pobre. I s'identifiquen o tenen el sobrenom de "carboneros" ja que la mercaderia més traginada, com passava amb el nostre carrilet, era precisament el carbó. Encara que tampoc sigui oficial, té molt bona relació amb l'equip argentí Boca Juniors, de la mateixa manera que Nacional el pot tenir amb el mític River Plate.
Per altre banda el Club Nacional de Football es una institució esportiva creada per estudiants al mateix any que el F. C. Barcelona, el 1899. Els seus colors són tres, el blanc, el blau i el vermell, provinents de la Bandera de Artigas, tot i que el seu equipatge és blanc amb una franja diagonal de color blau, molt semblant al mític River Plate. Històricament sempre ha tingut una "hinchada" amb un volum molt més notori de gent rica. Tot i que actualment és cert que hi ha molts barris humils amb "hinchada" tricolor, també puc dir amb total seguretat que a la universitat gairebé tothom és de Nacional, i tots sabem que per molt que sigui gratuïta, a la universitat no hi van les classes més baixes. El sobrenom "bolso" que actualment s'utilitza per denominar a qualsevol seguidor de Nacional prové d'un petita butxaca (bolsillo) que portaven al pit amb l'escut.
Tot i que aquests dos clubs concentren la gran part de l'atenció mediàtica i la gran part de seguidors uruguaians són "hinchas" d'algun d'aquests dos equips, s'ha de destacar la gran importància de d'altres clubs com Defensor o Danubio Central, també equips de Montevideo, com la majoria de clubs de primera divisió. Que han guanyat moltes batalles importants i tenen molts trofeus de la lliga de futbol Uruguaiana a les seves vitrines, com l'últim que es va celebrar l'any passat, guanyat per Defensor.
El partit entre el dos grans començava a les 15:30 de la tarda al mític Estadio Centenario. Camp construït l'any 1930 per la celebració dels cent anys de la Constitució Uruguaiana i va estar fet amb un temps rècord de 9 mesos per la celebració de la Copa Mundial de l'any 1930. De l'arquitecte local Juan Antonio Scasso, en destaca la seva columna vertical per marcar un eix simètric i la seva amplada total, deixant tal com va fer Mitjans amb el nostre Camp Nou, una reserva d'espai perímetral que permetés una futura ampliació interna i externa, cosa que encara no s'ha dut a terme.
Actualment, tot i que és un estadi públic, el fa servir Peñarol ja que per motius de seguretat no pot jugar al seu estadi. De totes maneres s'hi juguen la majoria de partits de la lliga Uruguaiana ja que els altres estadis són massa petits perquè hi jugui un dels dos grans.
Així doncs Uruguai també té el seu clàssic, les dues seves aficions majoritàries i el seu mític estadi per enfrontar-les. Tot el què cal per distreure les masses i evitar revoltes innecessàries i a la vegada potser tot el què cal per tenir un diumenge a l'any on ser feliç sigui a l'abast de molta gent. Aquest diumenge, els afortunats van ser els "bolsos" que se'n van endur el clàssic per un ajustat 0-1.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada