Peñarol i Nacional, "carboneros" i "bolsos" i el estadio centenario

Aquest diumenge vaig anar a l'estadi Centenario a veure el gran derbi uruguaià.

Sempre he cregut que tot el què li fa falta a una lliga de futbol per tenir un gran clàssic són dos equips històricament antagònics, dues aficions (hinchadas) contraries políticament parlant i un gran estadi per enfrontar-les.

El gran clàssic de Montevideo enfrontava els dos eterns rivals del país, Peñarol i Nacional, "los carboneros" i "los bolsos". Clubs amb una llarga història, i triomfs importants com la Copa Libertadores (la Champions llatinoamericana), aconseguida 5 vegades per Peñarol i 3 per Nacional.

El Club Atlético Peñarol, és un club més antic que el nostre Barça, format l'any 1891 per les línies ferroviàries Uruguaianes, i per això el seu curiós color groc i negre. Tot i que no està escrit enlloc, tothom coincideix bastant a dir que és seguit amb moltes més ocasions per les classes populars i per la gent més pobre. I s'identifiquen o tenen el sobrenom de "carboneros" ja que la mercaderia més traginada, com passava amb el nostre carrilet, era precisament el carbó. Encara que tampoc sigui oficial, té molt bona relació amb l'equip argentí Boca Juniors, de la mateixa manera que Nacional el pot tenir amb el mític River Plate.

Per altre banda el Club Nacional de Football es una institució esportiva creada per estudiants al mateix any que el F. C. Barcelona, el 1899. Els seus colors són tres, el blanc, el blau i el vermell, provinents de la Bandera de Artigas, tot i que el seu equipatge és blanc amb una franja diagonal de color blau, molt semblant al mític River Plate. Històricament sempre ha tingut una "hinchada" amb un volum molt més notori de gent rica. Tot i que actualment és cert que hi ha molts barris humils amb "hinchada" tricolor, també puc dir amb total seguretat que a la universitat gairebé tothom és de Nacional, i tots sabem que per molt que sigui gratuïta, a la universitat no hi van les classes més baixes. El sobrenom "bolso" que actualment s'utilitza per denominar a qualsevol seguidor de Nacional prové d'un petita butxaca (bolsillo) que portaven al pit amb l'escut.

Tot i que aquests dos clubs concentren la gran part de l'atenció mediàtica i la gran part de seguidors uruguaians són "hinchas" d'algun d'aquests dos equips, s'ha de destacar la gran importància de d'altres clubs com Defensor o Danubio Central, també equips de Montevideo, com la majoria de clubs de primera divisió. Que han guanyat moltes batalles importants i tenen molts trofeus de la lliga de futbol Uruguaiana a les seves vitrines, com l'últim que es va celebrar l'any passat, guanyat per Defensor.

El partit entre el dos grans començava a les 15:30 de la tarda al mític Estadio Centenario. Camp construït l'any 1930 per la celebració dels cent anys de la Constitució Uruguaiana i va estar fet amb un temps rècord de 9 mesos per la celebració de la Copa Mundial de l'any 1930. De l'arquitecte local Juan Antonio Scasso, en destaca la seva columna vertical per marcar un eix simètric i la seva amplada total, deixant tal com va fer Mitjans amb el nostre Camp Nou, una reserva d'espai perímetral que permetés una futura ampliació interna i externa, cosa que encara no s'ha dut a terme.

Actualment, tot i que és un estadi públic, el fa servir Peñarol ja que per motius de seguretat no pot jugar al seu estadi. De totes maneres s'hi juguen la majoria de partits de la lliga Uruguaiana ja que els altres estadis són massa petits perquè hi jugui un dels dos grans.

Així doncs Uruguai també té el seu clàssic, les dues seves aficions majoritàries i el seu mític estadi per enfrontar-les. Tot el què cal per distreure les masses i evitar revoltes innecessàries i a la vegada potser tot el què cal per tenir un diumenge a l'any on ser feliç sigui a l'abast de molta gent. Aquest diumenge, els afortunats van ser els "bolsos" que se'n van endur el clàssic per un ajustat 0-1.

El vot a Berga classificat de manera subjectiva

Sempre em passa que tinc la necessitat de saber com evoluciona l'independentisme a nivell comarcal i a nivell local. El vot no és una bona manera de fer-ho. Tots sabem que no tothom vota, el nivell d'abstencionisme és molt elevat, els partits mai se sap amb total seguretat de quin peu calcen, hi ha gent que vota a un partit independentista i potser no ho és, etc...

Evidentment també cal deixar clar que ser independentista va molt més enllà de votar a les autonòmiques i a les municipals. Però en el moment de realitzar un anàlisi és difícil fer-ho d'una altre manera.

De totes maneres estic segur que el vot observat amb una certa atenció és una de les poques formes que tenim d'analitzar el creixement de l'independentisme si tenim en compte que les primeres consultes als Països Catalans es van començar a fer ara fa quatre anys i per tant no tenim una referència més antiga del número d'independentistes que hi podien haver per Municipi.

És per això que m'he capficat a intentar fer una mica de gràfica, presentada i rectificada des del meu punt de vista, que permeti donar una referència de com ha evolucionat durant els últims 15 anys a Berga l'independentisme.

Així doncs he agafat el vot de totes les formacions polítiques que han obtingut representació a l'ajuntament i l'he classificat en tres parts segons les intencions que al meu entendre adopten els diferents partits de cara a l'alliberament del nostre poble. M'han sortit 3 grans grups: espanyols, autonomistes i independentistes.

I he començat a analitzar les eleccions Municipals i Autonòmiques que s'han fet a Berga des del 1995. Evidentment no hi he adjuntat les eleccions estatals espanyoles perquè hi ha una gran part d'independentistes que pensem que no serveix de res votar a les eleccions de l'estat espanyol, quan el que volem fer és sortir-ne, i per tant podríem dir que ens importa un bleda qui governi a Espanya doncs ja ha demostrat que en cap moment ens donarà la llibertat que ens correspon, governi qui governi.

Per últim he d'explicar dues petites qüestions que a un se li poden generar al visualitzar el gràfic. Esquerra Repúblicana de Catalunya es considera independentista fins l'any 2003 que pacta amb un partit espanyol, començant a governar amb polítiques de marcada tendència autonomista, sense fer cap aposta clara cap un possible futur que suposi l'alliberament nacional. En aquest moment es considerarà ERC com un partit autonomista com podria ser convergència, que seria l'exemple d'autonomisme portat a l'extrem. Pactant amb Madrid sempre que sigui necessari i passant per alt totes les propostes, siguin d'iniciativa popular o no, que orientin el país cap a la plena sobirania nacional.

També és important dir que SI s'inclou en el gràfic tot i no tenir representació a l'ajuntament. Ho he volgut enfocar d'aquesta manera perquè SI va treure uns reslutats extraordinaris a Berga, si no fos perquè hem de tenir en compte que la CUP no es presenta a nivell autonòmic.

Un cop dit això, deixo el gràfic sobre la taula i cadascú que el valori com vulgui. Hi han evidències com que la participació o els votants a partits espanyols (PP i PSOE) baixen. També és important destacar que el vot als partits independentistes està molt lluny dels vots favorables a la Independència dels Països Catalans que va registrar el municipi durant la consulta del 13 de Desembre, quan 4.616 persones van votar a favor de la independència.

Amsterdam Arena, la perla de la màquina taronja.

És un dels camps més mítics d'Europa. Acabat de construïr l'any 1996, és un dels estadis més moderns actualment. Amb una estructura mòbil capaç de cobrir la totalitat del camp amb només 5 minuts, és per la gent d'Amsterdam un orgull igual que ho podria ser el Camp nou per Catalunya.